Control de l’ansietat, l’estress i angoixa davant dels exàmens

Durant el curs s’enfronteu permanentment a exàmens, treballs, activitats extraescolars… i aquesta sobrecàrrega pot produir situacions d’ansietat, angoixa, stress, taquicàrdies. La millor manera d’evitar aquestes disfuncions psicològiques, generalment temporals, però durant les quals podeu passar-ho veritablement mal, podeu intentar seguir les següents recomanacions.

a) Deixar temps per a fer un poquet d’exercici físic. 30 minuts per a córrer, una partida de tennis, una horeta passejant per la platja us ajudarà a descarregar la tensió acumulada.

b) No descuideu pas l’alimentació. Dediqueu temps suficient per a dinar, evitant els grans dinars plens de greixos i hidrats de carboni que poden produir somnolència i que produeixen duradores i pesades digestions.

c) No descuideu les vostres amistats i famílies. Reserveu un poquet de temps per a la vostra família i amics, encara que això no significa que heu de dedicar tota la vesprada als amics.

d) Eviteu com el dimoni la televisió, el messenger, facebook… els veritables vampirs de temps en l’actualitat. Penseu que no us falta temps, en ocasions el desperdicieu en xats absurds que podeu realitzar en altres moments.

e) Eviteu els pensaments negatius del tipus: i si no aprove… no puc… Podeu aprovar si ho planifiqueu, i pensar en el futur mentre estudieu un examen no aprofita per a res. De fet, només heu de concentrar-se en el present, i allunyeu els pensaments sobre el futur, que pot convertir-se en el vostre pitjor enemic.

Si aplicant aquestes recomanacions continua l’estress i l’ansietat, consulteu el següent web d’un especialista en el control de l’ansietat que em pareix molt interessant:

http://www.ricardoros.com/blog/

Sort per a totes i tots.

Control de l’ansietat, l’estress i angoixa davant dels exàmens

Durant el curs s’enfronteu permanentment a exàmens, treballs, activitats extraescolars… i aquesta sobrecàrrega pot produir situacions d’ansietat, angoixa, stress, taquicàrdies. La millor manera d’evitar aquestes disfuncions psicològiques, generalment temporals, però durant les quals podeu passar-ho veritablement mal, podeu intentar seguir les següents recomanacions.

a) Deixar temps per a fer un poquet d’exercici físic. 30 minuts per a córrer, una partida de tennis, una horeta passejant per la platja us ajudarà a descarregar la tensió acumulada.

b) No descuideu pas l’alimentació. Dediqueu temps suficient per a dinar, evitant els grans dinars plens de greixos i hidrats de carboni que poden produir somnolència i que produeixen duradores i pesades digestions.

c) No descuideu les vostres amistats i famílies. Reserveu un poquet de temps per a la vostra família i amics, encara que això no significa que heu de dedicar tota la vesprada als amics.

d) Eviteu com el dimoni la televisió, el messenger, facebook… els veritables vampirs de temps en l’actualitat. Penseu que no us falta temps, en ocasions el desperdicieu en xats absurds que podeu realitzar en altres moments.

e) Eviteu els pensaments negatius del tipus: i si no aprove… no puc… Podeu aprovar si ho planifiqueu, i pensar en el futur mentre estudieu un examen no aprofita per a res. De fet, només heu de concentrar-se en el present, i allunyeu els pensaments sobre el futur, que pot convertir-se en el vostre pitjor enemic.

Si aplicant aquestes recomanacions continua l’estress i l’ansietat, consulteu el següent web d’un especialista en el control de l’ansietat que em pareix molt interessant:

http://www.ricardoros.com/blog/

Sort per a totes i tots.

Telecinco o el paradís de corruptes, lladres, maltractadors i assassins.

En classe recorde haver comentar que certs canals televisius privats de l’estat havien entrat en una dinàmica preocupant, consistent en la contractació de notoris delinqüents, entre els que cal recordar a Julián Muñoz, Roldán (el qual nom conté les mateixes lletres que la paraula ladrón en castellà) o la inefable entrevista a la companya sentimental de l’animal que agredí el digníssim professor Neira. A mode d’exaggeració es comentà que només faltava la contractació d’algun assassí o violador per a completar tan infausta trilogia. Vet ací que hui Telecinco prepara l’entrevista d’un parricida, qui ha complert la seua pena (el que no és gens difícil a Espanya on és més difícil entrar a la pressó que eixir d’ella com a demostrat el lamentable cas de l’assassí de Mari Luz). Sota la pretesa coartada del dret a informar (de què pot informar un violador, un assassí o un lladre si no és davant la policia?) els mitjans de comunicació s’han llançat a una perillosa filosofia:l’audiència justifica els mitjans. En la meua opinió crec que les autoritats haurien d’intervindre per tal d’evitar aquesta lamentable pràctica, ja que les víctimes d’aquests personatges no poden defensar-se de cap manera (crec que ni amb una taula ouija).Jo, evidentment, he decidit que moralment no puc acceptar de cap manera una pràctica tan denigrant per a les víctimes i poc edificants socialment, ja que s’estén entre l’opinió pública, especialment la més jove, la terrible idea, de que la millor manera de fer-se ric i famós és aparéixer a la televisió per a contar extravagàncies o delictes. Per aquesta raó, i altres també molt importants, especialment la seua incapacitat d’autocrítica, he decidit no tornar a veure el canal de Berlusconi, i des d’ací és el que recomane a tothom. Decidir entre la justícia i l’estupidesa només depén de tu. Què tries? Abans de decidir pensa que demà el teu assassí, violador o maltractador pot estar guanyant diners en un plató i venent sucoses exclusives.

 

Valkiria o la construcció d’un mite?

 

Ara que s’ha estrenat Valkiria, un film on
un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un
complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el
film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble
alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions
més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a
Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors
més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per
discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria
a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la
política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van
prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de
resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que
cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions
dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de
subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures,
assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a
Stalingrad (actualment Volgograd) i els enfrontament de Hitler amb el seu estat
major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt
de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor
frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars
desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt
allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República
de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la
confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de
caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper
antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va pas
sar en altres països de l’època.

 

 



 

Valkiria o la construcció d’un mite?

Ara que s’ha estrenat Valkiria, un film on un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures, assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a Stalingrad (actualment Volgograd) i els enfrontament de Hitler amb el seu estat major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va passar en altres països de l’època.

Valkiria o la construcción d’un mite?

Ara que s’ha estrenat Valkiria, un film on un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures, assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a Stalingrad (actualment Volgograd) i els enfrontament de Hitler amb el seu estat major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va passar en altres països de l’època.

Valkiria i la construcció de mites sobre l’Alemanya Nazi

valkiria.jpgAra que s’ha estrenat Valkiria, un film on un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures, assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a Stalingrad (actualment Volgograd) i els enfrontament de Hitler amb el seu estat major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va passar en altres països de l’època.


Valkiria i la construcció de mites sobre Alemanya I

valkiria.jpgAra que s’ha estrenat Valkiria, un film on un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures, assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a Stalingrad (actualment Volgograd) i els enfrontament de Hitler amb el seu estat major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va passar en altres països de l’època.


valkiria.jpgAra que s’ha estrenat Walkiria, un film on un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures, assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a Stalingrad i els enfrontament de Hitler amb el seu estat major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va passar en altres països de l’època.


Valkiria i la construcció de mites sobre l’Alemanya Nazi I

valkiria.jpgAra que s’ha estrenat Walkiria, un film on un conjunt de militars alemanys, dirigits per von Stauffenberg, dissenyen un complot contra Hitler, voldria fer una reflexió. En ocasions sembla segons el film que els militars conspiradors lluitaven per la llibertat del poble alemany. Res més cert, ja que cal recordar, com demostren les investigacions més serioses sobre el Tercer Reich, des de les obres de Ferran Gallego a Catalunya, o Ian Kershaw, Richard Evans o Mark Mazower, per citar als 3 autors més coneguts en l’actualitat, els militars s’enfronten amb Hitler per discrepàncies en la conducció de la guerra, que ells consideraven que portaria a la destrucció d’Alemanya. L’exèrcit de fet no es va oposar en cap moment a la política imperialista de Hitler, sinó que hi participà activament, i es van prendre molt seriosament l’ordre de Hitler de considerar qualsevol forma de resistència front a l’ocupació (des de Polònia) com una actuació subversiva que cada soldat havia de resoldre, el que generalment es féu mitjançant execucions dels civils que es negaven a col·laborar. La interpretació del delicte de subversió permeté als soldats alemanys perpetrar violacions, tortures, assassinats sobre tot a Europa de l’est. Sols després de la derrota a Stalingrad i els enfrontament de Hitler amb el seu estat major la relació de l’exèrcit amb Hitler s’enfreda i esdevé hostil, fins al punt de que un sector de l’estat major planejara un atemptat contra el pintor frustrat austríac. Però de cap manera es pot afirmar que els militars desitjaren canviar el sistema polític per un sistema democràtic, valor molt allunyat de l’esperit militar existent al Reichswehr durant la República de Weimar i naturalment durant das Dritte Reich.

Espere haver aportat alguna llum en la confusió que Hollywood sol perpetrar cada vegada que s’encana en films de caràcter històric, en aquest cas res controvertits com és el paper antidemocràtic de l’exèrcit alemany en la destrucció de la democràcia, com va passar en altres països de l’època.


Go to Top
css.php